Municipi de caràcter industrial i la proximitat a Ontinyent i l’ Olleria ha estat el factor determinant per a passar d’ una estructura agrícola a una altra de caràcter fabril. Als anys seixanta Aielo s’ incorpora a la dinàmica comarcal del tèxtil.

El següent sector industrial és el vidre: als anys vuitanta s’ instal·la una fàbrica i es constitueix una cooperativa de treball associat, de la que actualment treballen més de 220 persones i fan articles de decoració en vidre, botelles, gots, etc, tots ells de manera artesanal.

Altra que diversifica l’ economia local és el plàstic, el moble i l’ artesania del vímet (cistelles, paneres, mobles de jonc, etc). Aquesta última molt artesanal i desenvolupada a tallers de caràcter familiar.

Per contra, l’agricultura ha anat perdent pes al llarg dels darrers 20 anys, però encara hui 10 de cada 100 treballadors ho fan al camp i a jornada completa, a més del treball a temps parcial de les persones ocupades en altres sectors.

Un ítem important de l’agricultura local es produeix cap al 1910, quan el sector vitícola entra en una crisi, provocada per la fil loxera. El problema de l’epidèmia va quedar resolt, gracies al senyor Baptista Aparici, qui va portar plantes més fortes de França i els Estats Units, degut això, son conegudes actualment com vides americanas1. En l’actualitat, són els principals productors nacionals de viver de vinya. Els treballs (tallar la vara, fer el barbat, empeltar...) es realitzen entre novembre i abril, ocupant a molts homes i dones de la localitat.

Els fruiters, principalment l’albercoc, la vara i barbats, predominants al terme junt amb els ametlers i les oliveres. I com veiem, la tipologia de l’agricultura es la de secà, encara que a la vora del riu Clariano trobarem taules d’horta treballades des de temps immemorables.

La tradició alcoholera es remunta al segle XVIII. Avui dia es compta amb una destil leria artesanal de les més antigues de la Comunitat Valenciana, i superant els cent anys d’ existència. Inclús, els seus productes van arribar a la Casa Reial d’Espanya – l’any 1892 – quan era Reina regent Maria Cristinade Àustria, qui també els va concedir el títol de Proveïdors de la Casa Reial.

Aquesta continua utilitzant els procediments antics, produint en xicotetes quantitats i mantenint l’essència de licors que pareix que per a ells no passa el temps elaborant licors i xarops.

Entre els productes més vells tenim l’Anís Aielo, Lágrimas de Contribuyente, Perfecto Amor, els escarxats i la Nuez de Cola-Coca.

Aquest últim te la seva historia, ja que des fa temps es relaciona amb el famós refresc Coca-cola, amb una controvèrsia que te a veure amb el seu origen. Es per això que no continuem amb aquesta història i la de la destil·leria, perquè serien dignes de més pàgines.